És un automotor elèctric de concepció nordamericana, seguint el patró dels tramvies suburbans característics de les primeres dècades del segle XX.

La seva caixa és autoportant, formada per un bastidor de perfils mixtos (de fusta i metàl·lics) i muntants i sostre de fusta. La part lateral exterior és folrada amb xapa d'acer reblada. El sostre té llanternó i és recobert de tela impermeabilitzada.

L'interior consta de dues plataformes d'accés, situades als extrems, un departament de viatgers i un departament furgó. Els seients, entapissats amb vellut verd, són orientables segons el sentit de la marxa i permeten seure 48 persones. L'accés dels viatgers es fa per 4 portes laterals accionades amb aire comprimit. El departament furgó disposa de dues portes laterals pròpies. Cada testera disposa d'una cabina de conducció i d'una porta d'intercomunicació.

Va equipat amb 4 motors elèctrics de tracció (General Electric) d'una potència total de 420 CV que li permeten circular a una velocitat màxima de 60 km/h. La tensió d'alimentació és de 1500 Vcc (originalment eren bitensió 600/1200 Vcc). El fre de servei és d'aire comprimit i el d'estacionament és mecànic, accionat per volants situats a les plataformes. També disposa d'un fre elèctric d'emergència.

Va pertànyer a una sèrie de 27 cotxes dels Ferrocarriles de Cataluña, S.A. D'aquests, 18 eren automotors (números 10 a 27) i els altres remolcs (números 51 a 59). Els dos primers automotors van arribar a Barcelona completament muntats. Els 2 automotors següents, i 1 remolc, van arribar a peces i foren muntats al taller de Sarrià. Finalment, 4 automotors i 8 remolcs van ser totalment construits al taller de Sarrià seguint els plànols americans.

Va entrar en servei el dia 28 de novembre de 1916, data d'inauguració de la línia de Sarrià a Les Planes. Al llarg de la seva vida va cobrir els trajectes entre Barcelona, Terrassa i Sabadell. Va ser retirat del servei el 1971. És l'únic exemplar preservat de la seva sèrie, gràcies a ser cedit, el 7 de juliol de 1972, a l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona.

Després d'haver estat dipositat a les cotxeres de tramvies del carrer Diputació des del juny de 1972, l'11 de març de 1981 va retornar a Sarrià. FGC va traslladar-lo el 29 de setembre de 1988 a Tallers Rocafort S.A. de Lleida, d'acord amb els propietaris, per a dur a terme la seva reconstrucció total.

Finalitzada la reconstrucció va recuperar, en tot allò que es va poder, el seu aspecte original i va ser posat novament en servei el 26 d'abril de 1992. Actualment realitza serveis especials de tipus històric, cultural o recreatiu a la línia de Catalunya i Sarrià.