És una locomotora de característiques molt interessants. En primer lloc per ser articulada, fet poc habitual als ferrocarrils europeus. En segon lloc per les seves dimensions i potència que la situen força per sobre del que era habitual a les línies de via estreta d'Europa.
Es de tipus 130+031 ténder, és a dir amb 6 eixos tractors i 2 portants, agrupats en dos conjunts articulats. El dipòsit d'aigua es situa davant de la caldera, sobre el primer conjunt. La caldera i la marquesina es situen sobre el bastidor articulat, que recolza sobre els dos conjunts. El dipòsit de carbó es situa darrera la marquesina, sobre el segon conjunt. En servei arriba a pesar 80 t.
El diàmetre de les rodes tractores és de 1.000 mm. Els cilindres tenen 500 mm de carrera per 360 mm de diàmetre. La pressió de la caldera, de vapor rescalfat, està timbrada a 12 kg/cm2. La superfície de calefacció es de 134,21+27,05 m2. Pot assolir una potència de 1.123 CV (827 kW) i un esforç tractor de 10.108 kg.
Disposa de fre mecànic d'estacionament i de fre de servei d'aire comprimit tipus Westinghouse. El compressor, a vapor, és a l'esquerra de la caixa de fums.

Va pertànyer a una sèrie de 8 locomotores de característiques similars construides per la S.A. de Saint-Léonard de Lieja, a Bèlgica. Les quatre primeres, amb els números de fàbrica 1960 a 1963, foren construides entre 1922 i 1924 per a la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, S.A. (CGFC). Les quatre darreres, amb els números de fàbrica 2035 a 2038, ho foren entre 1925 i 1926 per al Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga (TFEMB).
El seu disseny, tipus Garratt, va requerir que la construcció fos amb llicència de Beyer Peacock & Company d'Anglaterra. Van rebre els números 101 a 108. La primera va entrar en servei el juliol de 1923. La darrera ho va fer el setembre de 1926. En particular, la 106 (número de fàbrica 2036) va entrar en servei el mes de juny de 1926.
La sèrie fou destinada a la tracció dels trens de mercaderies per totes les vies de la xarxa. El seu servei més habitual, però, era remolcar els llargs trens purs de potassa (des de Súria i Sallent) i de carbó (des de Fígols) fins al port de Barcelona. En ocasions excepcionals eren destinades a remolcar trens de viatgers pesats (de fins a 12 cotxes!).
Durant els anys seixanta, amb l'arribada de les locomotores dièsel, van ser retirades del servei i desballestades la major part de les locomotores. Les 105, 106 i 108 van quedar apartades al dipòsit de Sallent fins la tardor de l'any 1973 en que foren desballestades. La 106, però, fou venuda per FEVE a l'AAFCB.
Des d'aquesta data, es preserva a l'espera de poder procedir a la seva restauració i, fins i tot, a la seva reconstrucció per tal d'utilitzar-la en la tracció de trens històrics.