És una locomotora elèctrica de disseny poc comú ja que, entre d'altres aspectes, disposa d'un departament furgó. La part mecànica es de Braine-le-Comte i la part elèctrica és de Ganz.

És del tipus BoBo, és a dir que té dos bogies motors de dos eixos cadascun i amb un motor elèctric a cada eix. La tensió nominal d'alimentació és de 1.500 Vcc. Els motors funcionen amb 750 Vcc i tenen una potència de 105 CV cada un. L'esforç tractor arriba als 4.400 kg i la velocitat màxima és de 60 km/h. Disposa de dos pantògrafs per a la presa del corrent des de la catenària. El bastidor i la caixa són metàl·lics reblats.

Disposa de fre mecànic d'estacionament i de fre de servei d'aire comprimit tipus Westinghouse. A causa de la manca de rasants inclinades importants al tram en que havia de prestar servei no va ser dotada de fre elèctric.

Va pertànyer a una sèrie de 4 locomotores de característiques similars construïdes per la S.A. des Usines de Braine-le-Comte, a Bèlgica, amb equips elèctrics de Ganz Vagon-és Gépgyarak de Budapest, a Hongria. Van rebre els números 301 a 304 i totes van ser posades en servei el maig de 1926.

La sèrie fou destinada a la tracció dels trens de viatgers entre Barcelona i Sant Boi, tram que va ser electrificat com a conseqüència de la posada en servei del tram soterrat entre la riera Blanca i la terminal de Pl. Espanya. També remolcaven alguns trens de mercaderies entre Magòria i Sant Boi.

Durant els anys seixanta, un cop prolongada l'electrificació fins a Pallejà (9 de juliol de 1961), remolcaren de forma regular trens de bauxita entre La Bordeta i Els Quatre Camins, per a subministrar la fàbrica de ciment situada en aquest punt. La prolongació de l'electrificació fins a Martorell (1968) i la posada en servei de noves unitats de tren elèctriques van reduir els seus serveis al mínim. Després d'un període com a locomotores de reserva, van ser retirades del servei i finalment desballestades el 1978 a conseqüència del seu mal estat general.

La 304 va ser adquirida per l'AAFCB, entre la tardor de 1978 i mitjan 1979, amb una campanya de recollida pública de fons entre els seus socis. La primera circulació com a tren històric la realitzà el 4 de gener de 1981. Entre l'estiu de 1986 i el mes de setembre de 1987 va ser sotmesa a una reparació general i repintada amb els colors ocre i marfil. Des de l'11 d'octubre de 1987, en que realitzà el primer viatge de la nova etapa, periòdicament forma composicions de tipus històric.

El 1998 fou repintada en gris, segons els colors originals.